BUSCANDO AL ORÁCULO
Buscant l’oracle
Busco l’oracle
perquè em digui on podré
ésser només un tros d’arrel o sorra
o només una branca d’un tronc despert
fossilitzat i amb vida
Potser em dirà que ja és urgent d’aprendre
a girar a mil revolucions a milers
de quilòmetres per una sola
revolució
domèstica dòcil quotidiana
Em dirà no em dirà que no parli de sexe
que això ho deixi per als altres o que aprengui
a destrenar les breus relacions de certs triangles
Que aprengui el gest de dibuixar amb les dents
amb la inconstància a demolir molins
no fets de vent a cosir amb la mirada
Que cridi cap endins rebel si vull parlar
i calli enfora I eixugui amb la llengua
si cal
la pols més certa
Em dirà no em dirà que ja és després que furgui
electrònicament els laberints i que deturi
intocable el demà perquè no hi entri
I com si tot ho hagués fet ja em dirà
quin mes quin dia som el set el tres el quatre
amd signes nous Que em traspassi que dormi amb
mil ulls
un son d’ales
―――――――――――
Buscando al oráculo
Busco al oráculo
para que me diga dónde podré
ser tan solo un trozo de raíz o arena
o solo la rama de un tronco despierto
fosilizado y con vida
Me dirá quizá que ya es urgente aprender
a girar a mil revoluciones a miles
de kilómetros para una sola
revolución
doméstica dócil cotidiana
Me dirá no me dirá que no hable de sexo
que eso se lo deje a los demás o que aprenda
a destrenzar las breves relaciones de ciertos triángulos
Que aprenda el gesto de dibujar con los dientes
con la inconstancia a demoler molinos
que no son de viento a coser con la mirada
Que grite hacia adentro rebelde si quiero hablar
y calle afuera Y seque con la lengua
si es preciso
el polvo más cierto
Me dirá no me dirá que ya es después que hurgue
electrónicamente en los laberintos y que detenga
intocable el mañana para que no entre allí
Y como si todo lo hubiese hecho ya me dirá
qué mes qué día es el siete el tres el cuatro
con signos nuevos Que me traspase que duerma con
mil ojos
un sueño de alas
Felicia Fuster
Qué nombre
Antología poética
Traducción de Caterina Riba y Mireia Vidal-Conte
Prólogo de Concha García
(Fuente: Papeles de Pablo Müller)
No hay comentarios:
Publicar un comentario