LA INFINITA DENSIDAD DEL CERO EN ACÚFENOS
la infinita densitat del zero
diuen que el déu toca el tambor i el so obre i tanca l’espai
separa les dòcils cames de la nit
i inicia la gran navegació: còpula i naixament
l’esquerda afilada de la llum
mostra sobre les pedres les dendrites de l’aigua
la delicadesa de l’hemerocallis
i una brillantor suau i blavosa infiltrada de sols i planetes:
galàxies desplaçant-se totes juntes
cap al mateix costat
un flux fosc ens empeny diuen ens empeny
tal vegada un altre univers
explandit-se rere la paret de la nostra mitjanera
prop de les darreres graves del confí
més gran més poderós que nosaltres
o el bessó malvat disposat a aniquilar-nos al preu de la seva vida
ambdós preparats per la precisa trobada que els tornarà
a la infinita densitat del zero
tot és impermanert diuen
però no perquè flueixi sinó
perquè res posseeis consistencia.
—————————————————
la infinita densidad del cero
dicen que el dios toca el tambor y el sonido abre y cierra el espacio
separa las dóciles piernas de la noche
e inicia la gran navegación: cópula y nacimiento
la grita afilada de la luz
muestra sobre las piedras las dentritas del agua
la tersura de la hemerocallis
y un brillo suave y azulino infiltrado de soles y planetas:
galaxias desplazándose todas juntas
hacia el mismo costado
un flujo oscuro nos empuja dicen nos empuja
tal vez otro universo
expandiéndose detrás de la pared de nuestra medianera
cerca de las últimas gravas del confín
más grande más poderoso que nosotros
o el gemelo malvado dispuesto a aniquilarnos al precio de su vida
ambos preparados para el preciso encuentro que los devolverá
a la infinita densidad del cero
todo es impermanente dicen
pero no porque fluya sino
porque nada posee consistencia
maría rosa maldonado
acúfenos
antología poética bilingüe
traducción de sílvia galup
prólogo de lola nieto
kriller71ediciones
(Fuente: Papeles de Pablo Müller)

No hay comentarios:
Publicar un comentario