
YO, SOBRE TODO
Cuando los veranos, a mediodía, iba hacia casa,
hacia el chalet, le decíamos el chalet,
hacía un sol que ablandaba las piedras,
más recta, Estivill,
que el cañón de una escopeta.
Hoy es diferente. Estoy a cuatro pasos
de todas partes y tengo lo que quería.
Aceite en una lámpara. Se han fundido todas las preocupaciones.
Y estoy a cuatro pasos de todo lo que quería.
Pero me acuerdo de los veranos; incluso
de aquel sol que ablandaba las piedras.
Y quiero al sol, el aceite y las inquietudes.
Y quiero al sol, el aceite y las inquietudes
porque el pasado y yo,
digo,
debemos de ser
una misma cosa.
________________________
en "Poemes 1959-1964", Edicions 62, Barcelona, 1982. Versión de Jonio González. En la imagen, Xavier Amorós (Reus, Cataluña, España,1923-2022) por Isabel Amorós (Diari de Tarragona).
JO, SOBRETOT
Quan als estius, a migdia, anava cap a casa,
cap al xalet, en dèiem el xalet,
feia un sol que estovava les pedres,
i el carrer era molt llarg,
més recte, Estivill,
que un canó d'escopeta.
Avui és diferent. Estic a quatre passes
de tot arreu i tinc el que volia.
Oli en un llum. S'han fos tots el neguits.
I estic a quatre passes de tot el que volia.
Però em recordo del estius; fins i tot
d'aquell sol que ablania les pedres.
I estimo el sol i l'oli i els neguits.
I estimo el sol i l'oli i els neguits
perquè el passat i jo,
dic,
devem ser
una mateixa cosa.
(Fuente: Jonio González)
No hay comentarios:
Publicar un comentario